Ara com ara, nosaltres no tenim una altra obligació que convidar a la gent a capbussar-se en la festa. I ho fem de gust, perquè aquest temps de festa major té, a més a més de les conegudes tradicions que cal mantenir i respectar, un vessant lúdic que cal assaborir, sobretot, amb la gent. Nosaltres també ho farem, i per aquest motiu també vos convidem a que fugiu dels que tenen massa amargor acumulada en l’ànima, dels qui no saben gaudir de la intensitat d’un gest, d’un ball, d’un cercavila. Aquests, encara que aparentment tinguen companyia, s’allunyen dels altres i mai no beuran el bon vi de la festa. Si de cas, esteu pels qui hui ja no compartiran aquests dies amb les persones estimades perquè la vida o la mort els hi han pres, i que amb el caliu de la vostra companyia puguen reprendre la drecera pel gust de l’existència comuna. O estigueu també pels que venen de fora, els que durant l’any viuen o treballen en una altra ciutat i no han volgut perdre’s en la llunyania definitiva, perquè necessiten retrobar-se amb la família i els amics de la infantesa i omplir-se els braços i els llavis de promeses antigues. No deixeu de banda tampoc els qui venen per primera vegada i s’afegeixen sense por a la rotllana de la festa que creix i que, de vegades minva, de vegades s’eixampla. Feu-los viure la sort de pertànyer, ni que siga per uns dies, a una col·lectivitat que, encara que no és estrictament la pròpia, la poden fer seua durant aquest temps.